dissabte, 19 de desembre del 2009

El castell de Montsoriu



Aquests castell es troba al sud-est d’Arbúcies (La Selva), Catalunya), en un tossal situada a 650 metres d’altitud que separa les aigües dels rierols de Breda i Arbúcies. Una antiga tradició diu que un general fiancés anomenat Maus es va perdre per aquests boscos després d’una batalla; va arribar a la cima del tossal i va encendre una gran foguera, que va ser observada pel seu criat, qui va anar a buscar-lo. El general va manar construir aquest fort. Es diu que quan s’aproxima la festivitat de Sant Joan, mentre sonen les dotze campanades del rellotge de Breda, s’obri una cambra del tresor.
També hi ha qui afirma que en les nits de Lluna clara es projectava l’ombra de la reina Guillermina de Moncada i les seves criades penjaven la roba, cantaven i tocaven música. Perquè els veïns de la població de Breda estigueren tranquils, el bisbe va fer espantar-les i totes van botar com si volaren del turó de Montcau al gorg Negre, una foia sinistra, de misterioses aigües i llegendes. Cap a Ponent hi ha una pedra molt gran i plana que s’anomena Seia de la bruixa. Aquest nom se deu al fet que una bruixa que va fugir del castell va seure en ella abans de seguir el seu trajecte cap al Gorg negre de Gualba, on presumptament va deixar l’empremta de dues natges i quatre més: una de dona, una de cavall, una de bou i una de gos. Es diu que aquestes marques són les encarnacions en què la bruixa podia transformar-se.
El senyor de Montsoriu se servia de les bruixes i a canvi deixava que vaguessin lliurement pel seu territori.
Continuant amb la tradició, esta assegura que en la Nit de Sant Joan, en el mateix instant en què sonen les dotze de la nit, en la torre més alta del castell apareix una dama mig nua amb la cabellera estesa. Porta una llanterna en una mà i una gran banya gran en l’altra. Fa sonar la banya, que se sent per la contornada; i, passats uns instants, s’escolta un altre de tocat per un cavaller, que es presenta pel coll Castellar damunt d’un cavall negre que escup foc per la boca. Es dirigeix cap al castell, en el que la dama munta un cavall abans de que soni l’última campanada. Fins a un any després no es tornarà a repetir l’escena. El soroll de les banyes ha estat escoltat per la gent que viu en els pobles de les Guilleries.

Valoració: ***