Quan es pensa en els fantasmes i en els esperits, és més fàcil imaginar-los en llocs com un boirós Londres, en el París del segle XIX o a la ruralia gallega. Sembla com si al llarg dels segles els fantasmes haguessin passat de llarg per Barcelona. Potser perquè fins ara no existia una guia de llegendes fantasmagòriques barcelonines, com sí que tenen altres ciutats importants. D'això se'n va adonar la periodista i escriptora Sylvia Lagarda-Mata, que feia temps que col·leccionava guies de fantasmes d'arreu del món, i que en un moment determinat va començar a recollir llegendes de fantasmes barcelonins. El resultat d'aquesta curiosa investigació és el llibre Fantasmes de Barcelona, que ha publicat Angle Editorial.
Exercint de caçafantasmes literària, i sense perdre mai el sentit de l'humor, l'autora proposa diversos itineraris per sengles barris barcelonins a la caça de fantasmes, monstres, vampirs i fenòmens del més enllà. N'hi ha de medievals, de barrocs, del segle XIX (quan el corrent espiritista va fer furor a la ciutat) i fins i tot de contemporanis, com el mediàtic gran ocell que sobrevolava Barcelona el 1990 (us en recordeu?). N'hi ha que, per desgràcia, no són llegenda, sinó una crua realitat com l'anomenada vampira del carrer Ponent, una psicòpata assassina de nens que el 1912 va terroritzar la ciutat.
La majoria de fantasmes barcelonins es concentren al casc antic, ja que aquesta és l'àrea que correspon a les llegendes més velles. Moltes de les històries relatades al llibre tenen un origen medieval, com és el cas del Cavaller de la Blanca Armadura, un misteriós i desconegut genet vestit de blanc com si fos sant Jordi que va ser decisiu per a la victòria de l'exèrcit del comte Borrell contra les tropes sarraïnes. Al final de la batalla, el comte va demanar a l'estrany cavaller que es donés a conèixer, però ell s'hi va negar amb el cap i va desaparèixer fins a fondre's.
L'actual edifici del Museu Picasso també té un fantasma medieval: el comte de Montcada, que cada dissabte apareix per la seva antiga casa i desapareix pel terrat.
Amors impossibles
Altres llegendes tracten sobre ànimes en pena que purguen amors impossibles. Un cas és el del cavaller Pere Pals, un jove acomodat que assistia a missa al monestir de Sant Pere de les Puelles perquè això li permetia veure una novícia de la qual s'havia enamorat bojament. L'atracció era mútua i amb la noia van acordar fugir junts. La nit acordada per a la fugida el jove noble va tenir una visió de si mateix mort dins d'un taüt al monestir i ho va viure com un avís del cel per no cometre el pecat. Però la nit següent el jove s'hi va repensar i va decidir marxar amb la novícia. En el seu intent per pujar a la cel·la de la noia quatre llops ferotges el van atacar i va morir esquarterat pels animals. L'espectre mutilat del cavaller encara volta pel monestir.
Altres fantasmes són més clàssics. Un cas és el de la font de Canaletes, que antigament apareixia a les nits espantant els que anaven a buscar aigua. Ara ja ha desaparegut per sort per als turistes. Al Mercat del Born, també hi havia un aparegut -potser alguna ànima en pena dels morts del barri de la Ribera enterrat sota l'edifici- que a les nits acostumava a destrossar el gènere.
Un paradís a la Mar Bella
El llibre també relata altres llegendes més agradables. Una d'elles és la del paradís submarí, que estaria situat davant per davant de la platja de la Mar Bella. Aquesta llegenda diu que existeix un paradís, tot d'or, al qual s'accedeix després de baixar 7.000 graons. Qui sigui capaç de trobar l'entrada d'aquest lloc meravellós, serà immensament ric, però abans s'haurà d'enfrontar a perillosos monstres marins.
Montse Frisach
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 59. Diumenge, 29 de novembre del 2009
