diumenge, 20 de desembre del 2009

Barcelona espectral

Quan es pensa en els fantasmes i en els esperits, és més fàcil imaginar-los en llocs com un boirós Londres, en el París del segle XIX o a la ruralia gallega. Sembla com si al llarg dels segles els fantasmes haguessin passat de llarg per Barcelona. Potser perquè fins ara no existia una guia de llegendes fantasmagòriques barcelonines, com sí que tenen altres ciutats importants. D'això se'n va adonar la periodista i escriptora Sylvia Lagarda-Mata, que feia temps que col·leccionava guies de fantasmes d'arreu del món, i que en un moment determinat va començar a recollir llegendes de fantasmes barcelonins. El resultat d'aquesta curiosa investigació és el llibre Fantasmes de Barcelona, que ha publicat Angle Editorial.
Exercint de caçafantasmes literària, i sense perdre mai el sentit de l'humor, l'autora proposa diversos itineraris per sengles barris barcelonins a la caça de fantasmes, monstres, vampirs i fenòmens del més enllà. N'hi ha de medievals, de barrocs, del segle XIX (quan el corrent espiritista va fer furor a la ciutat) i fins i tot de contemporanis, com el mediàtic gran ocell que sobrevolava Barcelona el 1990 (us en recordeu?). N'hi ha que, per desgràcia, no són llegenda, sinó una crua realitat com l'anomenada vampira del carrer Ponent, una psicòpata assassina de nens que el 1912 va terroritzar la ciutat.
La majoria de fantasmes barcelonins es concentren al casc antic, ja que aquesta és l'àrea que correspon a les llegendes més velles. Moltes de les històries relatades al llibre tenen un origen medieval, com és el cas del Cavaller de la Blanca Armadura, un misteriós i desconegut genet vestit de blanc com si fos sant Jordi que va ser decisiu per a la victòria de l'exèrcit del comte Borrell contra les tropes sarraïnes. Al final de la batalla, el comte va demanar a l'estrany cavaller que es donés a conèixer, però ell s'hi va negar amb el cap i va desaparèixer fins a fondre's.
L'actual edifici del Museu Picasso també té un fantasma medieval: el comte de Montcada, que cada dissabte apareix per la seva antiga casa i desapareix pel terrat.


Amors impossibles

Altres llegendes tracten sobre ànimes en pena que purguen amors impossibles. Un cas és el del cavaller Pere Pals, un jove acomodat que assistia a missa al monestir de Sant Pere de les Puelles perquè això li permetia veure una novícia de la qual s'havia enamorat bojament. L'atracció era mútua i amb la noia van acordar fugir junts. La nit acordada per a la fugida el jove noble va tenir una visió de si mateix mort dins d'un taüt al monestir i ho va viure com un avís del cel per no cometre el pecat. Però la nit següent el jove s'hi va repensar i va decidir marxar amb la novícia. En el seu intent per pujar a la cel·la de la noia quatre llops ferotges el van atacar i va morir esquarterat pels animals. L'espectre mutilat del cavaller encara volta pel monestir.
Altres fantasmes són més clàssics. Un cas és el de la font de Canaletes, que antigament apareixia a les nits espantant els que anaven a buscar aigua. Ara ja ha desaparegut per sort per als turistes. Al Mercat del Born, també hi havia un aparegut -potser alguna ànima en pena dels morts del barri de la Ribera enterrat sota l'edifici- que a les nits acostumava a destrossar el gènere.


Un paradís a la Mar Bella

El llibre també relata altres llegendes més agradables. Una d'elles és la del paradís submarí, que estaria situat davant per davant de la platja de la Mar Bella. Aquesta llegenda diu que existeix un paradís, tot d'or, al qual s'accedeix després de baixar 7.000 graons. Qui sigui capaç de trobar l'entrada d'aquest lloc meravellós, serà immensament ric, però abans s'haurà d'enfrontar a perillosos monstres marins.

Montse Frisach

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 59. Diumenge, 29 de novembre del 2009

dissabte, 19 de desembre del 2009

El fantasma del castell de Cardona



El castell que alberga el parador de Cardona (Bages, Catalunya) existeix des del segle IX i ocupa el promontori d’un turó que té 154 m. L’edifici va ser la llar dels Ducs de Cardona i va ser construït l’any 886 per Guifré I el pilós. A 1714 el castell va caure amb mans de les tropes del pèrfid Felip V que destruïren les muralles.
L’any 1976 es va començar la reconstrucció per a convertir-lo en un parador. Llavors va ser quan diversos treballadors van començar a informar de la presència d’un presumpte fantasma o ens sobrenatural que els aterria. Alguns van mencionar altres fenòmens estranys, com a sorolls inexplicables, veus i cops, procedents sempre de l’habitació 712. D’altres afirmaven haver vist una donzella que es lamentava entre sanglots, vestida amb robes medievals i acompanyada de vegades d’un cavaller.
Corre també la llegenda entre els aficionats a l’esoterisme que aquesta habitació 712 mai es lloga als visitants, llevat que es demani expressament.

Valoració: *

El castell de Montsoriu



Aquests castell es troba al sud-est d’Arbúcies (La Selva), Catalunya), en un tossal situada a 650 metres d’altitud que separa les aigües dels rierols de Breda i Arbúcies. Una antiga tradició diu que un general fiancés anomenat Maus es va perdre per aquests boscos després d’una batalla; va arribar a la cima del tossal i va encendre una gran foguera, que va ser observada pel seu criat, qui va anar a buscar-lo. El general va manar construir aquest fort. Es diu que quan s’aproxima la festivitat de Sant Joan, mentre sonen les dotze campanades del rellotge de Breda, s’obri una cambra del tresor.
També hi ha qui afirma que en les nits de Lluna clara es projectava l’ombra de la reina Guillermina de Moncada i les seves criades penjaven la roba, cantaven i tocaven música. Perquè els veïns de la població de Breda estigueren tranquils, el bisbe va fer espantar-les i totes van botar com si volaren del turó de Montcau al gorg Negre, una foia sinistra, de misterioses aigües i llegendes. Cap a Ponent hi ha una pedra molt gran i plana que s’anomena Seia de la bruixa. Aquest nom se deu al fet que una bruixa que va fugir del castell va seure en ella abans de seguir el seu trajecte cap al Gorg negre de Gualba, on presumptament va deixar l’empremta de dues natges i quatre més: una de dona, una de cavall, una de bou i una de gos. Es diu que aquestes marques són les encarnacions en què la bruixa podia transformar-se.
El senyor de Montsoriu se servia de les bruixes i a canvi deixava que vaguessin lliurement pel seu territori.
Continuant amb la tradició, esta assegura que en la Nit de Sant Joan, en el mateix instant en què sonen les dotze de la nit, en la torre més alta del castell apareix una dama mig nua amb la cabellera estesa. Porta una llanterna en una mà i una gran banya gran en l’altra. Fa sonar la banya, que se sent per la contornada; i, passats uns instants, s’escolta un altre de tocat per un cavaller, que es presenta pel coll Castellar damunt d’un cavall negre que escup foc per la boca. Es dirigeix cap al castell, en el que la dama munta un cavall abans de que soni l’última campanada. Fins a un any després no es tornarà a repetir l’escena. El soroll de les banyes ha estat escoltat per la gent que viu en els pobles de les Guilleries.

Valoració: ***